ENTORN A JAUME I. DE L´ART ROMÀNIC A L´ART GÒTIC. TRESORS DEL MUSEU D´ART DE CATALUNYA.
Valencia: Palau dels Scala.Del 6 octubre de 1989 al 6 de enero de 1990.
Joan Sureda, comisario científico y museográfico de la exposición y editor catálogo.
Coordinción general: Jordí Caamós.
Coordinación científica y técnica: Milagros Guardia.
Dirección restauración: Aurora Velat.
Documentación general: Santi Barjau.
«A l'entorn de Jaume I» és una exposició, no cal dir-ho, d'art medieval, que pren la figura del monarca que va fer possible el naixement del poble valencià com la dovella clau d'un art que abraça des de principis del segle XII fins a les darreries del segle XV.
Però cal pensar que Jaume I no només és una fita o un record històric en el recorregut de l'exposició. Ans al contrari la seva figura hi està present a la mostra en dos moments decisius des del punt de vista artístic: en el pas de l'art romànic al gòtic i en la plenitud d'aquest art. En els murals procedents del Palau Caldes de Barcelona, Jaume I es representa en l'instant previ a l'assalt a la Ciutat de Mallorca, és doncs el rei
conqueridor, el creador d'un dels estats més potents de la Mediterrània. En una petita taula de cap 1427, el rei, al contrari, apareix com un home savi, meditatiu, amb la mirada allunyada de la realitat; és un rei imaginari que formava part d'un conjunt de catorze reis de la corona d'Aragó disposats entre els caps de les bigues de l'enteixinat de la noble Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de València. Dues obres sens dubte excepcionals aquestes que ens donen, dues visions ben diferentes del gran rei que va ser Jaume I .
Les dues peces són joies del fons del Museu d'Art de Catalunya, però no hi ha dubte que prioritariament aquest és atresorador de les més riques col.leccions d'art romànic que existeixen en el món. El període romànic reviu en els absis pirinencs, en els frontals, en l'estatuària, en els esmalts i en l'orfebreria; en aquestes obres es fa palesa també una època que tenia l'art com expressió de la suprema bellesa de la divinitat omnipotent.
Però l'art romànic no tan sols era una manifestació d'allò que transcendeix de l'esforçada quotidianitat; els murals que amb els seus colors purs i brillants atreien les mirades dels fidels , i les imatges de fusta que amb el seu hieratisme i majestuositat semblaven rivalitzaramb lafàbrica majestuosa dels edificis ,eren ressò i alhora
enclusa en la que prenia forma el pensament d'una societat en la que l' home privat de qualsevol llibertat era serf tant del senyor feudal com del Déu entés com alfa i omega del món[…]- (Joan Sureda, de Tresors romànics i gòtics del Museu d’ Art de Catalunya).